El dia 15 de juny es jugà el segon encontre de l'equip de l'entitat en la pista del Caldes, amb el resultat de 41-30 favorable als calderins.

Jugaren pel Castellar: Oliver, Carreras, Coll, Ribot, Prat, Grau i Vila. El dia 23 de juny es dugué a terme la inauguració de la pista, situada al Col·legi La Immaculada de les Germanes Dominiques, i la presentació de l'equip.
 

Primer equip del C. P. Castellar D'esquerra a dreta, P. Oller, A. Carreras, F. Sampere, J. Oliver, R. Prat, M. Oliveras, J. Grau, E. Rivas, A. Bertran i A. Ribot

S'havia pres l'acord d'anomenar-lo definitivament Centre Parroquial Castellar.
El primer acte fou la benedicció de la pista a càrrec de mossèn Sebastià Rosell, amb assistència d'autoritats i representants d'entitats locals. Tot seguit es disputà el primer encontre celebrat a la població entre els equips del C. P. Castellar i del C.B. Matadepera, amb el resultat favorable als locals per 41-38. El Castellar va alinear en aquest històric partit a A. Bertran, F. Sampere (1), E. Ribas (2), J. Grau, P. Oller, R. Prat (6), M. Oliveras, A.Carreras, A. Ribot (15) i J. Oliver (17).
Tanmateix, cal significar que aquesta fou la primera victòria del C. P.

Tot seguit jugaren el C. B. Aismalibar i el BIM, equips de la Primera Divisió, amb resultat favorable als primers per 26-16. També es dugué a terme una audició de sardanes i un sorteig de tres objectes que correspongueren als senyors Isidre Trullàs amb el número 149, Albert Pèlachs (número 1937) i
J. Ramoneda (número 5392).
El dia ò de juliol s'aconseguí la primera victòria en terreny forani en gua­nyar a l'OAR Palestra amb el resultat de 40-48. Jugaren: Sampere (1), Bertran, Oliver II (8), Ribot (22), Carreras, Ribas, Prat (17), Oller i Miralles.
Com a dada anecdòtica farem constar que en aquell mes de juliol s'or­ganitzà un autocar a Barcelona per anar a gaudir de les excel·lències del joc dels Harlem Globertroters.
El dia 6 de setembre tingué lloc a Castellar un partit que enfrontà el Club Bàsquet Joventut de Badalona amb l'Orillo Verde, dos equips de gran categoria dels quals va guanyar el primer per 59-44.
En aquesta primera temporada es pren l'acord d'entrar en competició en el Campionat Diocesà (OAR) en la seva Tercera Categoria i varen subscriure fitxa en un primer moment els jugadors Bertran, A. Carreras, Castellà, Grau, J. Oliver, Ribas, Ribot, Oller, Prat, Roura i Sampere, incorporant-se seguidament Borrull, Arqués, Guitart i Simón, i més tard en Julio García, essent baixa Alfons Bertran per motiu del servei militar. L'entrenador fou N'A. Ribot amb assis­tència tècnica del senyor Sostres, de Sabadell.
La primera victòria en partit de competició s'aconseguí el dia 6 d'octu­bre davant el Sant Eloi per un apretat 22-21.
Un nou fet curiós es produí el 13 d'octubre: es va haver de suspendre el partit, ja que el Castellar, afectat per una plaga gripal, tan sols podia disposar de dos jugadors.
El C. P. Castellar, en un grup format pels equi BEPE, Caja Ahorros, Club Helena, Samboyano, Colònia Güell, Sant Eloy, I.U.C., San Clemente, Les Corts, Club Pilar, Sesap, Stela i Juventud Seràfica aconseguí classificar-se en segon lloc, obrint-se-li les portes a la Segona Divisió de l'OAR.
Seguidament es prengué part en la Copa Primavera,s'assolí el pri­mer lloc del grup passant a semifinals enfrontant-se al C. P. Mollet.
En aquesta Temporada 1957-58 també es comptà amb un equip d'in­fantils,integrat per Sànchez, Ferrer, C. Carreras, Morè, Oliveras, Fernàndez, Gàzquez,Herrero, Coll, Vüà i Vallès; aconseguiren un 5è lloc en la Copa Primavera.Al finalitzar la temporada se celebraren actes commemoratius del primer Al finalitzar la temporada se celebraren actes commemoratius del primeraniversari de la fundació del club, així com de l'ascens de categoria, que començaren amb una missa a l'església parroquial en la que es be-neïren els trofeus aconseguits així com un banderí que fou ofrenat a la Verge de Montserrat  junt amb la següent oraci ó-pregària: «Déu vos salve, Reina i Senyora del Montserrat Estel. Escolteu aquest jovent que implora vostra protecció en el caminar indecís de nostra vida. Ajudeu-nos Sobirana en tots moments i en les hores de nostre esbargiment no ens desampareu.                                                              

Pere Oller, un dels pioners

»Us fem ofrena amb tot el cor d'aquesta senzilla mostra del nostre agraïment envers Vós, Verge de Montserrat en commemoració del primer aniversari de la nostra fundació esportiva. Vetlleu pels fills de Castellar que en el seu esport hi trobin la diversió sana i honrada que ha de tenir tot jove cristià i en l'hora del nostre traspàs apiadeu-vos de nosaltres i doneu-nos aixopluc dintre vostre mantell blanc».Durant el transcórrer del sopar homenatge als jugadors es feren entrega d'unes petites copes a tots ells i d'uns trofeigs així repartits: Trofeu Muntada al màxim encistellador de la lliga, Francesc Sampere. Trofeu Campàs al màxim encistellador de la Copa, Julio García. Trofeu del C P. Castellar en reconeixe­ment a la seva tasca a N'Albert Ribot i Trofeu Amistat al jugador més discipli­nat i amb més assistència a entrenaments, així com més entrega als colors que defensa, a Pere Oller.El dissabte 12 de juliol de 1958 el C. P. pren part en un festival esportiu a favor de l'Obra Social Benèfica Municipal disputant un encontre davant el Juventus, de Sabadell, que resultà guanyador pel resultat de 34-27.En el mateix mes es produí un canvi en la presidència del club i entrà com a nou president el senyor Avel·lí Bartolomé i Salanguera i quedant la resta de la directiva formada pels senyors Llorenç Oliver Oliver com a sots-president; Joan M. Castells Solé, secretari; Ramon Rusinol Serrabassa, sots-secretari; EsteveRibas Canet, tresorer; Francesc Caixach, Francesc Sampere, Jaume Massagué, Pere Martínez i Pere Oller, vocals. El delegat federatiu fou N'Albert Soler i com a preparador en Francesc Caixach, auxiliat per Juli García.El 15 d'agost es procedí a la benedicció de la bandera del club i el batlle E)r. Llorenç Casas col·locà la medalla al mèrit esportiu local a la mateixa, sent els padrins de Tacte la senyoreta Maria Dolors Corominas i el jove Esteve Ribas. El disseny de la bandera i de l'emblema fou del senyor Antoni M. Castells.La plantilla per la Temporada 1958-59 va estar formada per Julio García, Sampere, Oller, Ribot, Llobet, A. Carreras, Grau, Prat, Bertran, Ribas i Martínez.En un grup integrat per Hispano Oliveti, Juventa, Cardedeu, Canigó, Burriach, At. Família, Sant Eloi, Tiana, Gracia, Caja Ahorros, Montseny, índe-pendiente i I.U.C., el Castellar aconseguí de nou el sots-campionat quedant primer el Burriach.En la Copa JACE, els groc i negre quedaren eliminats en octaus de final davant de l'Horta.Amb motiu de la Festa Major el club hi participà amb tres equips: sènior, reserva i infantil. Com a acte estelar se celebrà un partit entre el R. C. D. Espanyol i Orillo Verde, que va guanyar per 49-39 i que va portar a la pista del Centre a un gran nombre d'afeccionats. la Temporada 1959-60 l'equip incorporà als jugadors Brun i Burón quedant la plantilla formada, a més dels ja mencionats, per Bertran, C. Carre­ras, Grau, E. Llobet, Oller, Sampere, Sànchez i Vallès. En l'equip reserva, a partd  de tots el sènior figuraven A.Carreras, Martínez, Ribas i Oliver. L'entrenador fou en Francesc Caixach.L'infantil per la seva part comp­tava amb Riera, Coll, Oliveras, Fer-nàndez, Ferrer, Parada, García, Masa-gué, Munt, Llobet, Pujol, Sanchez, Gàzquez i Izquierdo.En la classificació d'aquella tem­porada s'aconseguí un nou sots-cam-pionat i el campió fou, de nou, el Bur-riach.

Equip de la Temporada 1958-59: Delegat ). Castells; jugador*, Carreras, \ulio, Arqués, Llobet,
Martínez, Sampere, Ribas, Ribot, Sànchez , Oller i GrauPera

 

Fesfn Mafor de l'any 1959. Mossèn SebastiàRosell i el Dr. Llorenç Casas
lliurant la Copaa Sampere, Grau, Llobet, Carreras i Prat


Emili Llobet rebent el trofeu de sots-campions de la L'o;»? jACL de mans del president de l'OAR, amb l'assistència
del senyor Joan Antoni Samaranch, el bisbe Narcís fubany i el governador civil

El grup estava format per At. Família, Tiana, Agua Burriach, Santa Dorotea, B.I.M., C. C. Gracia, Arilsa, Salle Les Corts, Sant Pau del Camp, Sant Lluís (Cervelló), C. P, Mollet, Sant Andreu i Esparreguera.En la Copa JACE, i després de superar dues eliminatòries i la semifi­nal, el Castellar disputà la final contra el Collblanch. El partit finalitzà amb empat a 33, fent-se necessària una pròrroga per donar el títol al Collblanc per 40-36.
L'equip infantil va quedar campió del seu grup sense haver perdut cap partit i jugà la fase final enfront del Santa Ana de Mataró i C.P.Mollet.En la data del 6 d'Agost de l'any 60 es jugà un amistós amb el C.B. Mollet, un dels millors equips de Catalunya en aquells moments, i guanyà el Castellar per 54-52 amb el reforç del jugador Prat de l'Orillo Verde.

INSCRIPCIÓ A LA FEDERACIÓ CATALANA

Per la temporada 1960-61 el C. P. Castellar es va inscriure a la Federació Catalana de Basquetbol, donades les nombroses baixes d'equips en l'OAR. El grup en el que quedà inscrit el C. P. en aquesta primera temporada catalana estava format pel C. B. Ripollet, Rubinense, C N. Sabadell, S. F. Terrassa, Sant Andreu, Èpic Terrassa, Roser, C. N. Poble Nou i Sant Pere de Terrassa.S'aconseguí un brillant tercer lloc quedant per darrera del C. N. Sabadell i Sant Pere de Terrassa; l'equip el formaven Sànchez, Grau, C. Carreras, Vallés, Masó, E. Llobet, Martínez, Burón, Brun i Sampere, preparats per Francesc Caixach.

 

Un equip juvenil dels anys 60: Izquierdo, Uobel II, Pujol, Riera, Parada, Oliveras i Ferrer
 

Inauguració de la pista del C. B. Sentmenat, any 1960. Fn la foto: Brun, Sdnchez, Llobet,
Carreras, Caixach, Sempere, Masó, Vallés i Martínez

Cal fer notar que l'equip reserva va perdre un total de cinc partits per tan sols un punt i que l'equip juvenil estava format per Coll, Oliveras, Riera, Pujol, Masagué, Ferrer, Munt, Llobet, Garcia i Parada.Els tres equips varen sumar al llarg de la temporada la quantitat de 1859 punts, sent Emili Llobet amb 215 i Lluís Masó amb 211 els màxims anotadors.Seguidament es participà en la Copa Excel·lentíssima Diputació; el Castellar quedà primer classificat de grup i va caure eliminat per el Pedago-gium San Fernando en octau de final per un global de 94-87

EL RETORN A L'OAR

En reunió celebrada cl dia 22 de juliol de 1961 es nomenà nou president en la persona del senyor Antoni Parcerisa i Massaveu que formà la nova Jun­ta Directiva amb les persones que segueixen: Francesc Sampere, secretari; Jo­sep Vidal, sots-secretari; Josep Arnau, tresorer; Climent Carreras, sots-tresorer; Pere Oller, Àngel Aldaz, Ramon Rusinol, vocals; Emili Llobet, delegat federatiu.
Un dels primers acords que varen prendre va ser el de tornar a la categoria OAR, donat els elevats costos que suposava el pertànyer a la disci­plina de la Federació Catalana

Equip juvenil de l'any 1961: Llobet II, Coll, Riera, M. Sdnchez, I. Munt , J. Sanchez, Pujol, Ferrer, J. M. Munt i Massagué

 

Carreras, Brun, Masó, Llobet i Buràn

Es nomenà preparador al sabadellenc Lluís Masó, que faria la doble funció de preparador i jugador. La resta de la plantilla estava composta per E. Llobet, C. Carreras, Sampere, Sànchez, Riera, Brun, Coll, Bertran i Martínez.
El C. P. restà enquadrat en la Primera Categoria i en aquesta temporada 1961-62 tingué com a contraris als conjunts del Cardedeu, Esparreguera, Montseny, Santiago Apòstol, Sant Andreu, S. P. Campo, Guerin, Wambol, Agrupació, Horta i Josepets, assolint el sots-campionat per sota del Cardedeu.
En el partit jugat davant el Wambol s'aconseguiren tres rècords. El pri­mer fou superar per primera vegada la notació del 100 punts (108-12); el segon, l'aconseguir N'Emili Llobet amb 45 punts un nou rècord nacional d'anotació i el tercer a l'anotar En J. Masagué 31 punts que constituïa la màxima puntuació en un partit de reserves.
El punt número 100 fou anotat per en Francesc Sampere.
Segons diuen les cròniques els jugadors més destacats durant la tempo­rada van ser Francesc Sampere i Lluís Masó, que amb el seu joc va donar un nou aire al bàsquet castellarenc; també fan especial menció als joves Emili Llobet i Climent Carreras.
El gener de l'any 1962 es lesiona defensant els colors de la U. D. Castellar l'ex-president de l'entitat, Antoni Co­rominas i ha de ser sotmès a una in­tervenció quirúrgica.
En la Forja del 3 de març hi ha publicada una entrevista signada per Nadal a en Lluís Masó, considerat el millor jugador local del moment, i un dels millors de la categoria i que ma­nifesta que durant la seva vida espor­tiva ha defensat el colors del Cor de Maria (Col·legi), Juventus Sabadell, Orillo Verde i F. C. Barcelona, a part del Castellar.
En la Copa JACE, després de superar la primera eliminatòria, caigué eliminat davant el C. B. Blanes en un partit ple d'incidents.
 

Plantilla sènior de l'any 1962-63: Llobet, Bertran, Masagué, Llobet II, Coll, /. M. Munt, Miralles,
A. Munt, Carreras, Pujol, Adalid, Sdnchez, Ferrer, Riera i ]. Sànchez. Mascota: R. Parcerisa

Equip finalista de la Copa ]ACE de l'any 7963 a la pista dels Uuïsos de Gràcia

Amb motiu del 6è aniversari el dia 24 de juny s'organitzaren tot un seguit d'actes essent el més remarcable un partit davant el club degà del bàsquet català ,el C. E. Laietà. El Castellar va comptar amb els reforços d'en Francesc Llobet i Ramon Julià i també amb la reaparició d'en Lluís Masó després de la seva llarga malaltia.

EL C. P. CASTELLAR ES TORNA INTERNACIONAL

El dia 21 d'agost d'aquest any 1963, dimecres de Festa Major tingué lloc un esdeveniment important per a la població en disputar el C. P Castellar un encontre internacional tenint com a rival a l'equip del porta-aeronaus Enterprisse, dels EE.UU. En la crònica de Forja podíem llegir:
«G P. Castellar, 79 - Enterprisse, 58. Con gran expectación y asistencia de publico se celebro el partido entre nuestro primer equipo reforzado por los jugadores Cuenca, Julià, Prat y F. Llobet y los marines americanos. Previamente se había realizado un pasacalle de la Banda del portaaviones por la calles de nuestra población que desperto gran expectación y entusiasmo. Igualmente, ya en la pista local, realizaron un muy aplaudido concierto de jazz.»
Ciñéndonos al partido, fue de una gran brillantez destacando los refuerzos que se alinearon con el C. P. Castellar. Equipo C. P. Castellar: Carreras (10), Masagué (2), Sànchez (2), Cuenca (13), Julià (14), Prat (16) y F. Llobet (16).
L'endemà una representació castellarenca encapçalada pel batlle i la Jun­ta Directiva es va desplaçar a Barcelona per tal de visitar el porta-aeronaus Enterprisse en acceptar una amable invitació del seu comandament.

1963: INCORPORACIÓ DEFINITIVA A LA FEDERACIÓ CATALANA

Per la temporada 1963-64 s'acordà reingressar a la tutela de la Federació Catalana, fet que ja serà definitiu. La Junta Directiva d'aquella temporada i que per tant va prendre aquest important acord estava estructurada tal com segueix:
 

Els jugadors que integraren les diferents plantilles del club foren A. Adalid, C. Carreras, E. Llobet, LI. Masó, J. Prat, J. Riera, M. Sànchez, J. Masagué, ]. Coll, A. Bertran, P. Martínez, J. Ferrer, J. Sànchez, J. Munt, J. Llobet, 1. Munt, A. Munt, P. Carreras, A. Miralles, M. Badia, E. Masó, Comellas, Daví, Simón, Vial, Escarihuela i S. Munt, incorporant-se més tard en Josep M Alfaro. Com a entrenador continuà en Toni Adalid.
La classificació que es va obtenir al Campionat Regional fou brillant al quedar en primer lloc amb 38 punts seguits del Ripollet amb 35. Els màxims anotadors foren Prat, amb 195 punts, Alfaro (187), E. Llobet (180), Adalid (170), C. Carreras (169) i J. Riera, amb 116 punts.
En les eliminatòries del Trofeu Diputación celebrades al Price de Barce­lona, el Castellar va superar al Santa Perpètua i al Mataró, i en una gran final fou vençut pel C. B. Ripollet per un apretat 68-66.
El dia 12 de juliol es va produir un fet luctuós per a la família del bàsquetbol al morir en accident d'automòbil el jove Esteve Ribas Canet, un dels fundadors de la secció i persona molt estimada per tots els castellarencs que el varen tractar per les virtuts que en ell reunia.
Amb motiu dels actes organitzats per la commemoració dels «XXV Años de Paz» el dia 25 de juliol del 1964 visità Castellar un altre equip americà, en aquesta ocasió el corresponent al creuer «Springheld» assignat a la VI Flota dels FE.L'U. L'equip fou rebut per les autoritats locals, presidides pel Dr.